Accident laboral in itinere: Què és i com actuar

L’accident laboral in itinere es refereix a aquells accidents que tenen lloc durant el trajecte del treballador entre el domicili i el lloc de treball.

És clau conèixer les condicions i els requisits perquè un accident sigui considerat in itinere.

La normativa estableix diversos aspectes a tenir en compte, com ara la cronologia, l’espai i el mitjà de transport utilitzat.

Aquest tipus daccident laboral permet als treballadors accedir a prestacions i drets específics.

Segons la legislació espanyola, un accident laboral in itinere s’entén com aquell que passa durant el desplaçament del treballador des del domicili al lloc de treball, o viceversa.

Perquè aquest sigui considerat un accident laboral, és essencial que aquest desplaçament estigui directament relacionat amb lactivitat laboral del treballador.
La normativa estableix diversos criteris específics que cal complir per classificar un accident sota aquesta categoria, els quals inclouen aspectes cronològics, espacials, teleològics i mecànics.

Aquest enfocament cerca garantir que només aquells accidents que efectivament estiguin relacionats amb el trajecte laboral siguin coberts sota la protecció d’accidents de treball.

Accidents a la feina: Aquests són els que ocorren dins del lloc habitual de treball oa l’entorn on el treballador exerceix les seves funcions, durant l’horari laboral. Inclouen caigudes, cops amb objectes o qualsevol contratemps que es produeixi mentre s’està fent la feina.

Accidents in missió: Es refereixen a aquells accidents que succeeixen mentre el treballador està fent activitats laborals fora del seu lloc comú de treball. Aquests accidents cobreixen desplaçaments per a reunions, visites a clients o qualsevol altra missió que formi part de les obligacions laborals de l’empleat.

 
La diferència principal entre un accident laboral in itinere i els altres tipus d’accidents laborals rau en el moment i la ubicació on passa l’accident.

Mentre que l’accident in itinere té lloc durant el trajecte d’anada o tornada de la feina, els altres accidents laborals tenen lloc durant l’exercici d’activitats directament relacionades amb la funció laboral dins o fora del lloc habitual de treball.

Entendre aquestes diferències és crucial per determinar el tipus de prestacions i drets a què pot accedir el treballador afectat, així com les responsabilitats de l’ocupador i les asseguradores involucrades.

Perquè un accident sigui reconegut com a in itinere, és essencial que compleixi amb certs requisits específics.

Aquests inclouen aspectes de cronologia, espai, finalitat del desplaçament i condicions del transport.

Aquest període ha de coincidir amb els horaris habituals dentrada i sortida del treball.

No s’han de produir interrupcions significatives que puguin trencar la relació directa entre el desplaçament i l’activitat laboral.

Per exemple, una parada perllongada per realitzar activitats alienes a la feina pot invalidar la consideració de l’accident com a in itinere.

Es permeten petites desviacions sempre que siguin justificables i no alterin significativament el recorregut.

Desviacions injustificades del trajecte usual poden trencar la relació de causalitat, fent que l’accident no sigui considerat in itinere.

És necessari que el treballador utilitzi una ruta lògica i directa perquè es mantingui aquesta consideració.

La finalitat del desplaçament ha d’estar vinculada clarament amb l’activitat laboral.

Qualsevol altre motiu que desviï el propòsit del desplaçament pot invalidar la classificació de l’accident com a in itinere.

Per exemple, un desviament significatiu per motius personals com anar a comprar o fer visites socials podria trencar la connexió amb l’activitat laboral.

El treballador ha de fer servir el mitjà de transport habitual i mantenir-lo en condicions òptimes doperació.

En cas que l’empresa proporcioni un mitjà de transport específic, el treballador està obligat a utilitzar-lo si vol que el desplaçament sigui considerat in itinere.

L’ús de vehicles en mal estat, que no hagin passat la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), pot invalidar la consideració de l’accident com a in itinere.

A la classificació d’un accident in itinere, el mitjà de transport utilitzat juga un paper crucial.

Cal emprar mitjans de transport segurs i adequats perquè el trajecte es pugui considerar in itinere.

L’ús del vehicle propi del treballador és comú als desplaçaments diaris.

Perquè un accident ocorregut durant l’ús d’aquest mitjà de transport sigui considerat in itinere, és fonamental que el vehicle estigui en bon estat.

La normativa indica que el cotxe ha de passar les inspeccions tècniques corresponents per assegurar la seguretat del treballador.

En cas que el vehicle no compleixi els requisits de seguretat, com la manca d’inspecció tècnica (ITV), la consideració d’in itinere pot ser denegada.

També és vital que el trajecte realitzat sigui habitual, sense desviacions injustificades, i que l’accident succeeixi durant l’horari normal de desplaçament.

El transport públic és un altre dels mitjans de transport permesos per considerar un accident com a in itinere.

L’ús d’autobusos, trens, tramvies o metres és freqüent entre els treballadors i sempre que el desplaçament es faci en les condicions normals i habituals, qualsevol contratemps ocorregut durant aquest pot ser classificat in itinere.

Això no obstant, és important que el trajecte sigui el més directe i usual possible.

Qualsevol interrupció o desviament no justificat, com ara baixar-se en una parada incorrecta o fer una pausa innecessària, podria influir negativament en la consideració de l’accident com a laboral.

Algunes empreses proporcionen transport corporatiu per als empleats.

Aquest benefici no només facilita el desplaçament, sinó que també busca garantir la seguretat dels treballadors.

Quan els empleats utilitzen aquest mitjà de transport ofert per l’empresa, qualsevol accident ocorregut durant el trajecte usualment es considera in itinere.

Tot i això, si el treballador decideix no utilitzar el transport proporcionat per l’empresa sense una justificació vàlida i pateix un accident usant un altre mitjà de transport, pot no obtenir la classificació d’in itinere.

És crucial seguir les directrius de lempresa quan sofereix aquesta opció de transport.

Hi ha altres mitjans de transport que poden ser considerats a l’hora de qualificar un accident com a in itinere.

Això inclou l’ús de bicicletes, patinets elèctrics o qualsevol altre vehicle personal, sempre que compleixi les normatives de seguretat i s’utilitzi de manera responsable.

Cal recordar que aquests mitjans alternatius han de ser segurs i adequats per al trajecte.

Igual que amb altres mitjans, no s’han de fer desviaments injustificats i cal que el trajecte sigui habitual entre el domicili i el lloc de treball.

En tots els casos, la causa del desplaçament ha d’estar directament relacionada amb l’assistència al lloc de treball o la tornada al domicili.

El compliment d’aquestes normatives assegura una adequada protecció i cobertura per als treballadors en cas de patir un accident durant el desplaçament.

Aquestes desviacions trenquen la relació directa entre el desplaçament i lactivitat laboral. Per exemple, fer una parada no necessària o prendre una ruta diferent sense causa justificada pot invalidar aquesta classificació.

Els accidents ocorreguts per actuacions imprudents del treballador durant el trajecte també queden fora de la consideració d’in itinere.

Accions com ara conduir sota la influència de l’alcohol, superar els límits de velocitat establerts o manipular dispositius mòbils mentre es condueix són exemples d’imprudències greus que poden portar a la desestimació del caràcter laboral de l’accident.

La utilització d‟un mitjà de transport en males condicions de manteniment pot invalidar la classificació d‟un accident com in itinere.

Si es demostra que el vehicle no ha passat les revisions tècniques obligatòries, com ara la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), o presenta errors mecànics evidents, s’entén que no s’ha garantit la seguretat necessària durant el desplaçament.

Els accidents que tenen lloc durant els períodes de descans o temps lliure del treballador, encara que siguin propers a l’horari laboral, no són considerats accidents in itinere.

És imprescindible que l’accident es produeixi en el curs del trajecte directe entre el domicili i el lloc de treball, sense incloure parades per a descans, lleure o activitats alienes a la feina.

Un accident no serà considerat in itinere si passa a l’interior del domicili abans de començar el trajecte cap a la feina o després d’haver-lo finalitzat.

El trajecte ha de comprendre el desplaçament des que se surt del domicili fins que s’arriba al lloc de treball, i viceversa, excloent-ne qualsevol incident ocorregut abans de començar el trajecte o després d’haver finalitzat.

Perquè l’accident sigui considerat laboral, cal que el desplaçament es faci en el temps esperat i d’acord amb els horaris laborals establerts, sense anticipacions injustificades del retorn.

Perquè la justificació sigui vàlida, la detenció ha de tenir una causa raonable i el temps de desviació no ha de ser significatiu en relació amb el trajecte habitual.
Un altre exemple pot ser una parada ràpida per proveir combustible.

Si és una necessitat lògica i no implica una desviació considerable del trajecte normal, l’accident en aquest context també es pot classificar com a in itinere. No obstant això, desviaments per motius personals, com fer compres no essencials, difícilment qualificarien com a justificats.

Quan una empresa proporciona un transport corporatiu i el treballador pateix un accident mentre l’utilitza, aquest accident es considera in itinere.

Aquest tipus de beneficis s’entén com a part de les facilitats laborals ofertes per l’empresa, per tant, qualsevol incident en aquest context està cobert.

Això no obstant, si el treballador decideix no utilitzar aquest transport corporatiu sense una raó lògica i opta per un altre mitjà, la consideració de l’accident es podria complicar.

Per exemple, un treballador que prefereix conduir el seu vehicle personal en lloc d’utilitzar l’autobús proporcionat per l’empresa pot fer front a dificultats perquè el seu accident sigui reconegut com in itinere.

En contrast, si el transport corporatiu deixa de funcionar de sobte i el treballador es veu obligat a buscar un altre mitjà de transport, qualsevol accident ocorregut durant aquest nou trajecte es podria classificar com a in itinere.

En aquests casos, és crucial provar la necessitat de fer servir un mitjà alternatiu.

En situacions on l’empleat s’ha de desplaçar a un nou lloc de treball temporalment a causa de necessitats laborals, qualsevol accident en el trajecte a aquesta nova ubicació es pot considerar in itinere.

Per exemple, un treballador que és enviat a cobrir una vacant en una sucursal diferent durant una setmana i pateix un accident en el trajecte a aquesta nova ubicació.

Per validar aquest tipus de casos, és important que el canvi de lloc de treball estigui clarament justificat i documentat.

L’empresa sol emetre una notificació o una instrucció que indiqui la nova ubicació i la durada d’aquesta assignació.

Aquesta documentació ajuda a establir la relació entre el desplaçament i lactivitat laboral.

Igualment, qualsevol accident en el trajecte de tornada des de la nova localització fins al domicili habitual del treballador també entra a aquesta categoria.

La premissa clau aquí és que el canvi dubicació sigui temporal i relacionat directament amb necessitats laborals específiques.

Baixa Moderada

Una baixa moderada fa referència a una situació en què l’accident ocasiona lesions de caràcter lleu o moderat.

Aquest tipus de baixa generalment implica un període curt de recuperació en què el treballador pot necessitar repòs i tractament mèdic.

Això no obstant, la capacitat per reprendre les activitats laborals quotidianes no es veu greument afectada.

Les baixes moderades són comunes en accidents de trànsit lleus que no desencadenen complicacions greus.

Baixa Greu

Una baixa greu es caracteritza per lesions de més impacte que requereixen un tractament mèdic més extens i un període de recuperació perllongat.

Aquest tipus de baixa pot incloure fractures més grans, lesions musculars severes o qualsevol altra condició que limiti significativament la capacitat funcional del treballador.

Durant aquest temps, el treballador no pot exercir les seves funcions laborals habituals i pot necessitar rehabilitació i cura continuada per a la seva recuperació.

Baixa Molt Greu

Una baixa molt greu és aquella que implica lesions de gravetat extrema que posen en risc la vida del treballador o deixen seqüeles permanents.

Aquest tipus de baixa requereix una atenció mèdica immediata i especialitzada. A més, el període de recuperació és llarg i pot no ser suficient per a una completa recuperació funcional.

Les baixes molt greus poden incloure traumatismes severs, dany neurològic o múltiples fractures. En molts casos aquestes lesions poden donar lloc a una incapacitat permanent.

El càlcul de la indemnització per un accident in itinere es fa en funció de diversos criteris que busquen compensar adequadament el treballador pels danys soferts.

La indemnització pot cobrir despeses mèdiques, pèrdua dingressos i altres conseqüències derivades de laccident.

Per determinar la suma específica de la indemnització, es consideren tant els danys materials com els morals.

L’avaluació inclou la gravetat de les lesions, l’impacte a la vida diària del treballador i qualsevol incapacitat resultant.

En alguns casos, els treballadors poden tenir dret a rebre una doble indemnització si l’accident va ser de trànsit i cobreix tant l’assegurança de l’automòbil com l’assegurança laboral. Això assegura la màxima protecció i compensació possible.

Edat del Treballador

L’edat del treballador és un factor cabdal en el càlcul de la indemnització. Treballadors més joves poden tenir dret a indemnitzacions més altes a causa de l’expectativa de vida i la durada de la vida laboral.

En canvi, treballadors de més edat podrien rebre indemnitzacions menors, tot i que la gravetat de les lesions també té un paper important en aquesta avaluació.

Activitats Afectades

Un altre factor determinant són les activitats quotidianes i laborals que resulten afectades per laccident.

Si el treballador es veu impedit de fer tasques essencials de la seva feina o si la seva vida diària es veu significativament alterada, la indemnització pot ser més gran.

Això inclou activitats com conduir, aixecar objectes pesants o qualsevol altra habilitat tècnica necessària per a l’exercici laboral.

Gravetat de l’Accident

Potser la gravetat de l’accident és el factor més important en la determinació de la indemnització.

Lesions que resulten en incapacitats permanents o perllongada recuperació solen rebre indemnitzacions majors.

La valoració mèdica i els informes pericials tenen un paper fonamental en aquesta avaluació, proporcionant una visió detallada de l’abast de les lesions i el seu impacte a la vida del treballador.

Aquestes polítiques han d’incloure protocols que promoguin la seguretat viària i el benestar dels treballadors durant els desplaçaments.

Desenvolupament de Protocols

Un dels primers passos és crear protocols específics que detallen les accions que cal seguir en cas d’accident. Aquests protocols han de ser accessibles i coneguts per tots els empleats.

Incentius per a l’Ús de Transport Segur

Oferir incentius per a lús de transports segurs pot ser eficaç.

Per exemple, subvencionar lús del transport públic o proporcionar aparcament en bones condicions per a aquells que utilitzen vehicles personals.

Formació i Conscienciació

És essencial formar els empleats en temes de seguretat viària.

L’empresa pot organitzar tallers i cursos de formació per assegurar que els treballadors coneguin les millors pràctiques per als desplaçaments.

L’elecció del mitjà de transport és fonamental per garantir la seguretat als desplaçaments.

És necessari promoure l’ús de mitjans segurs i fiables.

Foment del Transport Públic

El transport públic acostuma a ser una opció segura i eficient.

On sigui possible, l’empresa ha de fomentar-ne l’ús entre els empleats, proporcionant informació sobre rutes i horaris.

Condicions dels Vehicles Privats

Per a aquells que utilitzen el vehicle personal, és essencial que aquest es mantingui en bones condicions.

L’empresa pot oferir programes de revisió tècnica periòdica per assegurar que els cotxes compleixen les normatives de seguretat.

Realitzar campanyes de conscienciació és clau per sensibilitzar els treballadors sobre la importància de la seguretat viària en els seus trajectes a la feina.

Campanyes Internes

Les campanyes internes poden incloure xerrades, cartells informatius i recordatoris periòdics sobre les millors pràctiques de conducció i seguretat viària.

Aquests materials han de ser visibles i distribuir regularment.

Col·laboració amb Institucions

Col·laborar amb institucions especialitzades en seguretat viària pot proporcionar recursos addicionals i assegurar que les campanyes estiguin alineades amb les millors pràctiques i normatives vigents.

Promoció de la Seguretat Viària

És convenient promoure la seguretat viària a través de diferents mitjans dins de l’empresa, com ara correus electrònics, publicacions a la intranet i reunions d’equip.

La informació ha de ser clara i directa per arribar a més empleats.

El marc legal i les decisions judicials són fonamentals per entendre el tractament dels accidents laborals in itinere.

La normativa laboral a Espanya inclou totes les situacions possibles d’accidents laborals, incloent-hi els accidents in itinere. Les lleis més importants que regulen aquests accidents són:

– LEstatut dels Treballadors.

– La Llei General de la Seguretat Social.

– El Reglament dAccidents de Treball.

Segons l’article 156 de la Llei general de la Seguretat Social, els accidents ocorreguts durant el trajecte entre el domicili del treballador i el lloc de treball es consideren accidents laborals, sempre que es compleixin certs requisits.

El Tribunal Suprem ha tingut un paper crucial en la clarificació de què constitueix un accident in itinere. Nombroses sentències han establert criteris i principis que cal tenir en compte:

– Criteri de la cronologia: És fonamental que l’accident passi dins d’un temps raonable abans o després de la jornada laboral.

– Criteri de lespai: El trajecte ha de ser lhabitual i sense desviacions injustificades.

– Criteri teleològic: El motiu del desplaçament ha d’estar relacionat directament amb l’activitat laboral.

– Criteri del mitjà de transport: El mitjà de transport utilitzat ha de ser adequat i usual per al treballador; això inclou vehicles propis, transport públic i transport proporcionat per lempresa.

En sentències recents, el Tribunal Suprem ha detallat que petites desviacions al trajecte, sempre que estiguin justificades, no invaliden la consideració d’in itinere.

Tot i això, qualsevol imprudència greu o l’ús d’un vehicle en mal estat pot portar a la pèrdua d’aquesta classificació.

Experts en dret laboral coincideixen en la importància de les sentències del Tribunal Suprem per aclarir els límits i les condicions dels accidents in itinere. Entre els punts destacats hi ha:

– Flexibilitat en la interpretació: La jurisprudència permet certs graus de flexibilitat, com ara detencions breus per a necessitats personals justificades.

– Paper de lempresa: La responsabilitat de les empreses inclou proveir mitjans de transport segurs i fomentar pràctiques segures de desplaçament entre els seus empleats.

– Evolució normativa: La legislació i la jurisprudència continuen evolucionant per adaptar-se a noves formes de treball i canvis en la mobilitat laboral, com ara el teletreball i l’impacte de noves lleis com ara la Llei de Reforma del Treball Autònom.

L’anàlisi detallada de cada cas per part dels experts i les decisions del Tribunal Suprem contribueixen a una millor comprensió i aplicació de la normativa sobre accidents in itinere.

La Llei de Reforma del Treball Autònom, vigent des del 2017, ha estat un avenç significatiu en l’equiparació de drets entre treballadors autònoms i assalariats.

Aquesta normativa reconeix explícitament els accidents in itinere per als autònoms, sempre que el lloc habitual de treball no coincideixi amb el domicili particular.

La llei estipula que els treballadors autònoms tenen dret a les mateixes cobertures i prestacions que els assalariats en cas de patir un accident in itinere.

Aquest reconeixement ha estat crucial perquè els autònoms puguin accedir a prestacions per baixa laboral ia indemnitzacions en les mateixes condicions que els treballadors per compte d’altri.

A més, ha impulsat mesures per millorar les condicions de seguretat i salut laboral dels autònoms i ha promogut l’adopció de plans de prevenció de riscos adaptats a la seva activitat particular.

Una de les condicions clau perquè un treballador autònom es pugui beneficiar de les cobertures per accident in itinere és la declaració del lloc de treball.

L’autònom ha de declarar formalment i fiscalment el seu lloc habitual de treball, que ha de ser diferent del domicili particular.

Aquest procediment és important, ja que la normativa exigeix ​​una separació clara entre la residència i el lloc de treball per considerar un accident durant el desplaçament com a in itinere.

La declaració s’ha de fer mitjançant els canals oficials establerts per l’Agència Tributària i altres entitats competents.

El procés de declaració implica especificar ladreça exacta del lloc de treball i pot requerir documentació addicional que acrediti la veracitat de la informació proporcionada.

Així mateix, qualsevol canvi en la localització del lloc de treball s’ha de notificar oficialment per mantenir la validesa de les cobertures.

Una de les diferències principals entre els autònoms i els assalariats en relació amb els accidents in itinere resideix en el procediment per a la declaració del lloc de treball.

Mentre que els assalariats tenen automàticament definits el lloc de treball i el domicili, els autònoms han de formalitzar aquesta separació.

En termes de cobertura i prestacions, la Llei de Reforma del Treball Autònom cerca igualar els drets dels dos grups.

Tot i això, alguns matisos poden influir en l’aplicació efectiva d’aquestes cobertures. Per exemple, la naturalesa del treball autònom pot implicar una variabilitat més gran en els desplaçaments, cosa que pot complicar l’avaluació de certs casos.

Pel que fa a la tramitació de baixes i indemnitzacions, tots dos col·lectius han de seguir procediments similars.

No obstant això, la gestió pot ser més autònoma en el cas dels treballadors per compte propi, que sovint han d’assumir més responsabilitat en la documentació i justificació dels seus desplaçaments i accidents.

Primera visita totalment gratuïta